diumenge, 23 de febrer de 2020

GENT DEL POBLE. ARTS PLÀSTIQUES

GENT DEL POBLE. ARTS PLÀSTIQUES


Per ordre alfabètic dels cognoms:

AMORÓS, JOSEP
Exposició amb de Josep Amorós i Antolina Vilaseca a la biblioteca municipal.


1968
Antolina Vilaseca, Josep Amorós, Ramon Grandia i, d'esquena, Maria Carme Grauvilardell.
Cedida Antolina Vilaseca.

BELLMUNT I CARRETER, MAURICI

Va néixer l'1 d'agost de 1952 a Sant Vicenç de Castellet, morí al 2021. Dibuixant, il·lustrador, pintor i escriptor.




  















També és un bon caricaturista com podem observar en aquest autoretrat de l'any 1960




















o en aquest cartell que presentava el partit Unió Independent dels Socialistes de Sant Vicenç de Castellet, en les primeres eleccions democràtiques.


  A l'època post-franquista publica en pàgines d'humor d'algunes revistes
  A partir del 1981 exposa a diferents llocs de Catalunya, les Illes, País Valencià i també a Nova York i a Florència els seus treballs de surrealisme fantàstic, aerografies i pintures a l'oli.
























1981 setembre.                                                                                               1981, octubre.
El Breny, número 74.                                                                                    El Breny, número 75.

Trobades nocturnes..

Nefertiti a Montserrat.
Pell de nit.

  Viu a Andorra i des d'allí ha pintat més d'un centenar d'obres per al Japó.
  La seva primera novel·la fou G.O.T. Govern Ocult de la Terra. Es basa en un guió cinematogràfic que Maurici havia concebut 15 anys abans i que ara ha transformat en novel·la. Pertany al gènere de la ciència-ficció.
  També ha fet algun treball cinematogràfic.

  Trobareu més informació a:

Morera i Junyent, Quirí
 Va néixer el 1913 a Fonollosa, però de ben petit va venir a viure a Sant Vicenç amb els seus pares i la seva germana.
  Va treballar al tèxtil, a Cal Soler, però va aprendre l'ofici de barber i s'hi dedicava els caps de setmana.
  Molt amic de Miquel Vila i Villamayor de qui va ser veí durant molts anys.
  Molt bo en les matemàtiques i en el dibuix, gaudia també d'una bona capacitat per a la narrativa i la poesia, publicant sovint en els periòdics locals "El Vicentí" i "Castellet".
  Fins i tot havia escrit algunes obres de teatre que van quedar inèdites.
  Va pertànyer al grup artístic de l'Ateneu on va representar algun treball escrit per ell mateix.
  Molt amic de Lluch (que morí en la guerra) representaven en públic paròdies d'Stant Laurel i Oliver Hardy, amb força èxit.




                                                         Cedida Roser Lluch









 
 Es va casar amb la santvicentina Teresa Gimferrer i van tenir un fill.
  Després de la guerra va treballar a la fàbrica Avià S.A. i amb el seu amic, el senyor Muñoz, van obrir una petita acadèmia al domicili del Quirí, al carrer Montserrat.
  L'any 1950 li va sortir una plaça a Màlaga on es va traslladar amb la seva família, però enyorat de la seva terra, al cap d'uns anys es va instal·lar a Calella on treballava de de director a l'empresa Llobet-Guri, S.A.
 I va seguir escrivint i dibuixant.

  
Als programes de festes i al llibre de Sant Vicenç hi podem trobar dibuixos seus.
  En arribar a les meves mans el llegat de Miquel Vila, em vaig trobar amb la grata sorpresa de poder descobrir aquest senyor que, sense cap dubte, deuria d'haver estat tot un personatge. Amb un fi sentit de l'humor i força enginyós, mantenia periòdica correspondència amb els seu bon amic i aquest va anar guardant cartes, dibuixos i jeroglífics.



  També tenia afició a composar poemes. Aquí n'hi ha un que es va publicar a la revista Castellet.


1949, abril.
Revista Castellet, número 37.

  Com a col·laborador de la revista Castellet, el seu treball fou molt destacable. Una de les seves portades més elogiades fou aquesta.

1949, abril.
Revista Castellet,número 36.
  

RIOS, ÀNGELA


1982






VALL, ALBERT 
Imatges internet  
  Nascut a Sant Vicenç de Castellet l'any 1958. Es va llicenciar en escultura a la facultat de belles arts Sant Jordi, de Barcelona. També és arquitecte, professor d'escultura, ceramista, pintor i treballa el bronze.











  Ha guanyat força premis al llarg de la seva carrera:
1984, 1r premi d'escultura Ciutat de Manresa.
1991, va guanyar la beca de la Fundació Privada Güell.
2000, Premi especial al 1er festival de l’argile de Roumaziers. 
2004, Premi d’escultura al XXXIII saló d’art del reial cercle artístic de Barcelona.  
2005, Medalla de la crítica al VI saló d’hivern galeria Esart de Barcelona.  
2007, Premi-adquisició: 8è Festival de la sculpture et du marbre. Saint Beat.  
2008, 1er premi d’escultura Pere Jou. Sitges.  
2009, 1er premi d’escultura Pere Jou. Sitges. 
2011, Seleccionat a artes figurativas’11. Madrid. Barcelona. 

  Ha fet exposicions per diferents poblacions de Catalunya i de l'Estat, així com de França.





















  

Podeu trobar més informació a 
http://www.albertvall.com/es   (imatges d'algunes de les seves obres)
http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Falbertvall.wordpress.com%2F&h=cAQFNMgmY

VILADOMS, JORDI
Text de La Galera, internet

Jordi Viladoms, que nasqué a Sant Vicenç de Castellet el 1967, va fer les seves primeres col·laboracions, com a il·lustrador, als anys 80 a la nostra revista. Posteriorment ha treballat per editorials i publicacions com Cavall Fort, la Galera, Laertes, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Text, entre d'altres. Entre aquestes col·laboracions es podrien destacar les il·lustracions per una edició de les Aventures d'en Perot Marrasquí, de Carles Riba (PAM 1993) o Nil al museu (la Galera, 1997), amb text i dibuixos seus.
Pel que fa al «còmic», publica desde 1993 a Tatano, el personatge «Pere sense por» (versió modernitzada de la rondalla popular), amb guions de Teresa Duran i Albert Jané. Posteriorment il·lustra la contra del Cavall Fort amb els personatges «Pesquis i Baliga».

1984

VILASECA I MASSACHS, ANTOLINA
De la seva pàgina web.
  Antolina Vilaseca Masachs neix l’any 1943 a Sant Vicenç de Castellet. De la seva àvia hereta el nom i la manera de relacionar-se amb el paisatge i la natura, un espai que entén com una font on nodrir-se espiritualment i artísticament.

Des de ben petita, entre jocs i passejades fins a l’hort o fins a Boades, o mentre gaudeix els estius a voltes excitants i a voltes mandrosos a Marganell, l’Antolina assenta els fonaments del seu lloc en el món: l’art.

Cedida Antolina Vilaseca.

Ser dona i voler viure lliurement abocada a l’art durant la dècada dels 50 en un poble petit com el seu, no és fàcil. L’Antolina trencarà amb els estereotips i les idees preconcebudes d’una societat que encara olora i sent el dolor de la Guerra Incivil, i que viu atrapada en la Dictadura Franquista.

Amb l’ajuda del padrí vola fins a Barcelona per créixer com a dona i, en aquest anar i venir del poble a la ciutat i de la ciutat al poble, creix l’artista.

A Barcelona es matricula a l’Escola de la Dona, on estudiarà magisteri i on tindrà com a mestra la pintora Marta Estrada, que, fins a la seva prematura mort, serà qui acompanyarà la nostra artista pels senders de la creació. Més tard es matricula a l’Escola Massana, on s’apropa a l’art de la ceràmica i la tècnica de l’esmalt. Més endavant, ingressa a la Universitat de Barcelona, on estudiarà Belles Arts i s’hi especialitzarà en gravat.

A Barcelona entra en contacte amb un entorn que batega cultura permanentment. A la capital coneixerà dues dones avançades al seu temps i culturalment riques que li obren les portes a nous mons i a noves maneres de viure’ls: Mercè Torrents, mestra i teòrica de pedagogia, i Ester Tusquets, editora i escriptora que participa, igual que l’Antolina, en les trobades setmanals que Mercè Torrents celebra a casa seva. Allà coincideix amb gent que amb el temps acabarien convertint-se en persones rellevants en l’àmbit de la cultura, com per exemple Raimon, Serrat, Guillermina Motta, Marta Pessarrodona, Ester Tusquets…

Saba nova per a una dona inquieta que no perd mai de vista el lloc que l’ha vist néixer, la natura on trobar-se i el paisatge on reconnectar-se.

Per raons familiars, l’Antolina abandona el món barceloní i torna a casa. De nou al Bages, entra en contacte amb el Cercle Artístic de Manresa i amb el moviment Art Viu. Participa en iniciatives polítiques i artístiques, en aquest entorn coneix el qui serà el seu company fins avui, Joan Montsech, i s’instal·len a Sant Vicenç de Castellet, on segueixen actualment. A finals dels anys 60, coincidint amb el moment més àlgid del moviment hippy, viuen un temps a Eivissa; per aquells temps ja havia nascut el seu primer fill, en Jacob, a qui seguiran dues germanes: la Teresa i la Marta.

Durant l’època de criança l’activitat creativa de l’Antolina s’alenteix una mica. La seva inquietud artística necessita ser satisfeta i l’impuls maternal també. Fusionar dues facetes tan importants de la seva vida com són la maternitat i el desenvolupament professional comporta esforç i temps. Així i tot, l’Antolina torna a canalitzar el seu pensament a través de l’art i ho fa amb obres plenes de colors, prenyades de simbolismes i emocions.

En paral·lel, Antolina Vilaseca desenvolupa l’activitat docent en projectes que aposten per la renovació pedagògica a les escoles Casa Cuna de Sant Vicenç de Castellet i Flama de Manresa. Impartirà també classes a l’escola Montserrat de Sant Vicenç de Castellet, a l’Escolania del Monestir de Montserrat, a l’Escola Universitària de Formació del Professorat i a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa. A mitjan anys 90 deixa el món de la docència i obre un taller de gravat amb la seva filla Teresa Montsech a Sant Vicenç de Castellet.


1968 Exposició a la Biblioteca de Sant Vicenç de Castellet.
Pintures d'Antolina Vilaseca i Josep Amorós.
Cedides Antolina Vilaseca.

Nadal de 1975



 L'Antolina, que també és mestra, compartint el seu treball i les seves inquietuds artístiques a la canalla. Escola Puigsoler, curs 2007/ 2008.



Cedides Núria Puértolas.


Trobareu força informació sobre l'Antolina i la seva obra a la xarxa.
Aquest són alguns enllaços interessants:

Vídeos:
 "Un món en cada objecte" (realitzat per Joan Montsech)  https://www.youtube.com/watch?v=mOuWrYesVzE
"Centres" (realitzat per Joan Montsech)  https://www.youtube.com/watch?v=1B-eboKzSCI
"Caixes" (realitzat per Joan Montsech)   https://www.youtube.com/watch?v=5J7Jmd5hI5E
"Paisatges" (Quaderns de Taller)  https://www.youtube.com/watch?v=BH4BC0m_Wkk
"Pa d'àngel" (realitzat per Joan Montsech)   https://www.youtube.com/watch?v=sjz6Y61K7Ic


Text de Jordi Rodríguez-Amat

Exposicions Antolina Vilaseca


Exposicions Antolina Vilaseca i Teresa Montsech





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada